batec de poeta

Un bloc de poesia i prosa des de l'Empordà.

Soc jo que m'he enamorat de la poesia o és la poesia que s'ha enamorat de mi? Anhel vivent de compartir pensaments, sentiments, publicacions a paper, notícies...

DONANT SUPORT A PROJECTES CULTURALS I SOLIDARIS COM TABERNA LIBRARIA

Escrito por batecdepoeta 07-10-2019 en Notícies. Comentarios (0)

Quim matí! #IICONVENCIÓSOCFRIKISOCCULTURA. En aquesta foto feta per en Carles Pujol Aupí ens podeu veure a en Carlos Acedo i a mi amb un bell llibre que fa quatre anys em vaig trobar a les escombraries. Casualitats, "Veinte mil leguas de viaje submarino", de Julio Verne, el seu ídol. La Montserrat Segura i una servidora fomentant la lectura i oferint suport a projectes com #TABERNALIBRARIA. Un projecte solidari que les seves sis fundadores i promotores, entre elles Anna Larrull, ens han fet conèixer a fons. Gràcies pel regal de la bossa Rocio Ruiz. PASSEU PER LA CONVENCIÓ! ÉS MOLT DIVERTIT I EMOCIONANT!

1570448573_70923174-1310533755791296-599993148701147136-n.jpg

70890115-1310543585790313-1613700147470925824-n.jpg

71352001-1310533819124623-6283022312023261184-n.jpg

KAYAK NO LIMITS. PELS TEUS CORRENTS. DISSENY BANDEROLA EXPEDICIÓ.

Escrito por batecdepoeta 17-09-2019 en Notícies. Comentarios (0)

Poema dedicat a l’Isaac i a en Rai, amb disseny de la banderola fet per Montse Cufí, que el dia 19 de setembre d’enguany (2019) emprenen Kayak no limits (al darrera tot l'equip de Multicapacitats de Girona). El repte els durà a fer la volta a l’illa de Menorca a cegues, amb 2 kayaks individuals (màxima autonomia) en 13 dies. L’Isaac té una discapacitat sensorial i físico motriu i el guia la veu de’n Rai (https://www.ccma.cat/324/el-gironi-isaac-padros-sera-la-primera-persona-cega-en-fer-la-volta-a-menorca-en-caiac).

*Foto feta per la mare de l'Isaac Padrós a la Sala Polivalent del Rectorat de la UdG, abans de presentar Kayak No Limits. D'esquerra a dreta: Joan Carles, Hermínia, Montse Cufí, Isaac Padrós, Rai i la darrera persona la Nuri de la Fundació Eurofirms.

*Foto de l'equip Kayak No Limits amb la banderola que ha dissenyat Montse Cufí.


PELS TEUS CORRENTS

Mar, em beses les espatlles,

m'apropes el camí,

em portes benaurances.

Et busquem a dins

i ets enfora, en somnis

llaurats de bonança.

Pels teus corrents

com aquell alcavot serè

ens acompanyes;

per apriar-nos generosament

en el confí dels nostres desitjos

fets de mira-sols i de crisàlides,

que són fonemes sil·làbics

palejant com ales.


(M. Cufí)

LA CONFECCIÓ D'UNA VIDA SENSE ALCES

Escrito por batecdepoeta 10-09-2019 en Articles. Comentarios (0)

"La confecció d'una vida sense alces" (article) i "Ego sum lux mundi" (poema) avui, dimarts 10 de setembre de 2019, al Setmanari Empordà. Un retrat humà del figuerenc activista social i esportiu, Josep Buixó i Pujiula, després del seu pas per l'Ajuntament. Això va per a tu, Buixo Josep! Gràcies per tanta feina altruista ben gestionada i pel teu gran cor.

DIME SI...

Escrito por batecdepoeta 02-09-2019 en Poesia. Comentarios (0)

Inspiració "almeriense" d'aquest mes d'agost de 2019. Aquesta muntanya és "La Muela", s'assembla a un queixal. Gràcies a tota la meva família de "María".


DIME SI... 

Días venideros de Gloria
lucen en mi abanico.
Moteando de flores
esa Luna de sangre
plateada, siendo dos
cuando ríe sobre el agua.
Siete caños derraman
siete lágrimas.
Y crecen en La Muela
alandrajos entre sus jarras.

(M. Cufí)


ESCRIT I PUBLICAT PER MONTSERRAT CUFÍ ADROHER

DOLÇA ABELLA

Escrito por batecdepoeta 07-08-2019 en Poesia. Comentarios (0)

Aquest poema està dedicat a la bona gent de Can Crespi (i a totes les abelles del planeta Terra), de Crespià. L’excel·lent visita guiada d’aquests professionals-persones que emprenen amb el cor Dolça abella ens feren adonar de la fragilitat actual del món apícola, de les dificultats de supervivència de les abelles, una relació directa amb el nostre entorn i nosaltres mateixos, alhora que, ens descobriren els seus secrets i la puresa d’un producte únic, deliciós i medicinal. Amb paraules seves: “nosaltres vam provocar amb el canvi de disseny del rusc, d’un pentàgon petit a un de gran, un excés de producció i un estrès consecutiu".



DOLÇA ABELLA

S’intueix... el corpuscle consentit i ingenu

que defineix l’escorça del rusc abastit.

Declina un disseny conceptual pretèrit;

empetiteix el pentàgon i redueix l’estrès

consumit, excés d’una Era Industrial.

Una postmodernitat d’alabances fictícies

que ensaliva i regurgita un pap salvatge,

damnós, que mai més serà recol·lectat.

Sí, nosaltres, els humans, reiteradament,

responsables de les pitjors malifetes.

Llangueixen... elles... les abelles.

Per noves tresqueres somiegen l’or nectari

d’una jove apicultura que pot cimallejar

esperança, nova saba, pòl·lens immaculats.

Deslloriga en el paisatge la consonància

dels elementals; intencionadament,

pretén cal·ligrafiar un nou epítom.


(M. Cufí)


ESCRIT I PUBLICAT PER MONTSERRAT CUFÍ ADROHER